Sóc "la princesa mora" en la meva memòria, durant la vida algunes persones m'han anomenat “princesa mora”, el qual m’ha sorprès, no sabien que era part de la meva infantesa aquesta bonica frase i que a mi em porta molts records, suposo que eren persones especials que teníem un lligam especial, aquest fet fa que sigui tot molt especial.
De petita a la meva escola del poble, el mestre sempre em cridava per “princesa mora” o “reina mora” tothom em coneixia pel renom. En el fons m’agradava l’elogi em feia sentir especial però a la vegada em moria de vergonya. Si en el fons sóc una persona tímida, si us ho podeu creure ara només cal esperar “que em deixi anar” perquè em surti el rebel interior.
Si!!! aquest renom em va marcar, aquest mestre que deia que podia tenir tot el que jo vulgues, no ha estat pas així, aquesta part no es tant especial, però si recordo quan em cridava “ven aquí princesa mora” i tots em feien una mena de passadís esperant que la princesa sortis a fer un exercici a la pissarra, tots van respecta’m com la seva princesa. No sóc una llegenda sóc una realitat dins l’infinit món.
El perquè se li va acudir aquest renom?? Sempre ho he pensat, deu ser pel meu físic i el meu nom que el van endinsar dins la llegenda àrab d’aquelles terres catalanes, la història àrab de les muntanyes màgiques de Prades, la llegenda de la Reina Mora ("Un rei moro s'havia fet fort a l'inexpugnable castell de Siurana i no parava de fer guerra contra els cristians, que ja eren amos de tota la rodalia. La seva muller, anomenada Abdel Assia,era d'una bellesa sense parió,ornada amb totes les gràcies i tots els encants). La Reina Mora vivia al castell de Siurana, i en les acabances de l’imperi àrab, va preferir saltar els cingles de Siurana amb el seu cavall abans que ser capturada pels cristians, una bella història que ronda per les terres, i se’n diu que es pot veure encara les marques del cavall en estavellar contra un roc. "EL SALT DE LA REINA MORA”. La reina mora, Abdel Assia, senyora del castell, quan es veu perduda, després que l'atac cristià i hagin pres la fortalesa no s’ho pensa dues vegades en muntar els seu cavall i saltar pel single. Per tant, podem concretar-lo en un acte de valor: abans perdre la vida que caure en mans de l'enemic cristià. Per això s'estimba, ella i el seu cavall. M’encanta aquesta llegenda.
Jamina, em dic Jamina!! Quan dic el teu nom la ciutat es menys salvatge i descobreixo amics entre mig dels llocs urbans!! I trobo de nou pels carrers un bell missatge i em sento tant fort quan dic el teu nom estic orgullós!! I sento cridar que la terra vols ser lliure!! (N’Gai N’Gai)
Perquè?? Molts de vosaltres m’ho heu preguntat!! Molt fàcil d’explicar... Primer dic “Sóc catalana de pura rasa”, una cosina meva l’Elisenda (més gran que jo), que vivien a Barcelona, se l’hi va acudir posa’m aquest bonic nom, i els meus pares no si van oposar pas, els va agradar la idea. L’Elisenda havia sentit el nom pel seu barri, en aquella època al Guinardó. I si si!!! vaig ensopegar de petita amb una Jamina al barri del Guinardó, jo era molt tremenda i m’escapava i feia de les meves, “una senyora cridava a sa filla “jamina, vine cap aquí”” em vaig girar aquella veu no era de la família i va ser com vaig topar amb la Jamina del Guinardó.
Sóc la Jamina de Vimbodí “la ciudad sin ley” (pels Montblanquins així ens van batejar i de fet tenien tota la raó!!jeje) tota la Conca de Barberà em coneix, no sé perquè, si es pel nom, o per la meva faceta adolescent. Pregunteu en qualsevol poble de la Conca i acabaran dient “la rebregada de Vimbodí” (Ramon EPD),...jeje
Quin significat té el meu nom?? Encara del cert no el sé, uns em diuen “esperanza”, altre “dona de molt amor”,...té variants com Janina, Jasmina, Jamiba, Jemima, Yamina,... “flor de gesami”, “meravella” per la cultura inca, “paloma” per la cultura hebrea, també significa “mà dreta”,... del món musulmà extrec que el meu nom significa, “protegida, suau, assegurada contra danys”,... es infinit exactament no sé que respondre i m’agradaria saber el significat del cert. Origen hebreu, musulmà o persa? Estic orgullosa de ser la Jamina catalana.
Us podria explicar moltes historietes curioses, sobre mi, sobre el dia a dia, es el que intentaré fer en aquest blog. Ha veure com queda això, segur que al principi serà bastant patètic, aniré millorant amb el temps això espero!!
