La Pilarica al Montseny, la pluja em va espatllar l’excursió, així que decideixo marxar més tard. Em planto al centre neuràlgic de Renfe a” kanfanga”. Vaig mirar abans al 3/24 que podria troba’m aquell dia, desconcert, desordre, queixes, confusió, gent atrapada als túnels, desorientació, fuges del personal de renfe per evitar explicacions, giris preguntant “y porqué eso...” un hippy respon “Bienvenidos a España”, jeje... i de cop i volta sento una veu que cridava i cridava “Jamina, eiii, Jamina, Jamina...”... aquesta veu m’era familiar dins la caòtica estació de sants, em giro i em veig la meva neboda Esther, estava exaltada de troba’m al caos renfe, diu “corre vine, corre,...” el meu cosí Isidro estava davant una càmera de televisió, que ja podeu imaginar que l’hi preguntaven, i de cop ens posem tota la família darrera l’Isidro fent suport i demostrant la indignació dels serveis de Renfe, i de pas rèiem d’aquella insòlita situació.
Quina sorpresa, m’han alegrat el dia, la família de cal regalat, que els estimo molt i ells a mi, encara que ara tinguem vides diferents i la distància ens separi. No m’esperava pas trobar-los, el món es petitíssim. El caos pot arribar a sorprendre’t si te’l prens amb sentit de l’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada